Un tribunal indi dictamina que una dona transgènere és una dona
Activistes de tot el país celebren una decisió històrica.
Us traduïsc un article del 25 de juny de 2025, escrit per Ankush Kumar al Washington Blade.
El Tribunal Superior d'Andhra Pradesh va emetre el 16 de juny una sentència històrica que diu que la llei índia no pot negar a les dones transgènere el reconeixement com a dones només perquè no poden tenir fills.
La jutgessa Venkata Jyothirmai Pratapa, que va presidir el cas, va rebutjar els arguments que vinculen la feminitat exclusivament a la capacitat reproductiva, declarant aquests punts de vista "legalment insostenibles" i contraris a les garanties de dignitat, igualtat i identitat de la constitució índia. La decisió, basada en la sentència del Tribunal Suprem de 2014 de l'Autoritat Nacional de Serveis Legals contra l'Índia que reconeixia els individus com un "tercer gènere" amb els mateixos drets fonamentals, marca un pas significatiu cap a la justícia de gènere a l'Índia.
"Una dona trans, nascuda home i posteriorment transicionada a dona, té dret legal al reconeixement com a dona", va declarar Pratapa.
El tribunal va emfatitzar que aquest reconeixement està consagrat als articles 14, 15 i 21 de la constitució; que garanteixen la igualtat davant la llei, prohibeixen la discriminació per sexe i protegeixen el dret a la vida i la llibertat personal, respectivament. Pratapa va aclarir que les dones trans tenen dret a les mateixes proteccions que les dones cisgènere en virtut de l'article 498A del codi penal indi, que aborda la crueltat per part d'un marit o dels seus familiars.
"Negar aquesta protecció qüestionant la seva feminitat equival a discriminació", va dir l'Alt Tribunal en la seva sentència.
La sentència va ser en resposta a una petició presentada per Viswanathan Krishnamurthy i els seus pares, que intentaven desestimar un cas d'assetjament per dot presentat per Pokala Sabhana, una dona trans. Shabana va al·legar que Krishnamurthy i la seua família la van sotmetre a crueltat i van exigir dot, càrrecs que la van impulsar a buscar protecció en virtut de l'article 498A.
La decisió del tribunal de mantenir la seua situació legal com a dona garanteix que les dones trans puguin accedir a proteccions crítiques contra la violència domèstica, establint un precedent per a casos futurs.
L'aplicabilitat de l'article 498A a les dones trans, tal com va afirmar el tribunal, estén les proteccions crítiques contra la crueltat domèstica als grups marginats. Les dones trans ara poden interposar recursos legals en virtut d'aquesta disposició per abús físic, emocional o econòmic, inclòs l'assetjament relacionat amb el dot, per part dels seus marits o sogres. Aquest reconeixement garanteix l'accés a la intervenció policial, la possible detenció dels autors i les sancions en virtut del codi penal indi, alineant les proteccions matrimonials de les dones trans amb les que s'ofereixen a les dones cisgènere. En incloure les dones trans en la Secció 498A, la sentència reforça la seva capacitat per combatre la violència domèstica i fer valer els seus drets dins de les estructures familiars.
Shabana i Krishnamurthy van viure junts a Ongole, una ciutat d'Andhra Pradesh, durant un curt període abans que Krishnamurthy es traslladés a Chennai i deixés de comunicar-se. Shabana va presentar una denúncia a la comissaria de policia de dones d'Ongole, al·legant que els seus sogres la van amenaçar de mort i que Krishnamurthy la va abusar. A partir de les seues acusacions, la policia va presentar una denúncia contra Krishnamurthy i els seus pares en virtut de la Secció 498A.
Krishnamurthy i els seus pares van sol·licitar el 2022 a l'Alt Tribunal d'Andhra Pradesh que desestimés el cas, argumentant que Shabana, com a dona trans, no podia invocar l'article 498A, una disposició que normalment s'aplica a les dones cisgènere.
L'advocat dels peticionaris va argumentar que les dones trans, a causa de la seua incapacitat per concebre, no compleixen la definició legal de dona i, per tant, no poden invocar l'article 498A. També van sostenir que les acusacions de crueltat i assetjament per dot de Shabana no tenien fonament i no tenien cap suport probatori.
L'Alt Tribunal d'Andhra Pradesh va rebutjar els arguments dels peticionaris, dictaminant que la identitat de gènere no depèn de la capacitat de tenir fills ni altres factors biològics. El tribunal va afirmar que les dones trans, com Shabana, tenen dret a presentar denúncies en virtut de l'article 498A i tenen dret a totes les proteccions constitucionals que la constitució atorga a les dones.
Tot i afirmar que les dones trans són legalment reconegudes com a dones, l'Alt Tribunal d'Andhra Pradesh va desestimar el cas contra Krishnamurthy i família, al·legant proves insuficients en lloc d'arguments basats en el gènere.
El tribunal va assenyalar que les afirmacions de Shabana sobre les demandes de dot i la crueltat no tenien cap suport. Va dictaminar que continuar amb el judici sense proves prima facie constituiria un mal ús del procés judicial.
Subramaniam digué que el veredicte és un assoliment transcendental. Ho va descriure com un pas significatiu cap a la justícia, la dignitat i la igualtat per a les persones trans a tota l'Índia.
«En afirmar el seu estatus legal com a dones, el tribunal ha trencat barreres discriminatòries i ha reforçat el principi fonamental que la identitat és vàlida i mereix una protecció legal completa», va dir Subramaniam. «Aquesta sentència marca un moment significatiu de progrés, enviant un missatge clar que els nostres marcs legals estan evolucionant per ser més inclusius i reflectir les diverses realitats de la nostra societat. És una victòria dels drets humans i un far d'esperança per a un futur més equitatiu».
«Si algú es comporta com a dona, se l'hauria d'honorar amb el seu estatus», va afegir Patel. «Com que l'objectiu del veredicte és reconèixer les dones trans com a dones, obtindran tot l'estatus i els drets com a dones cisgènere en casos de dot i assetjament».
Comentaris