Manjushree Thapa sobre que hi ha de nou al Nepal

 Manjushree Thapa és autora nepalesa-canadenca de 10 llibres de ficció, no ficció i traducció literària.

 El 25 d'abril publicà aquest article “When I returned to Nepal this spring, I found a country transformed,” al diari canadenc The Globe and Mail 

(Manjushree, de xiqueta, amb la seua familia el 1970 aprox)

"El mes passat, just abans de convertir-se en el nou primer ministre del Nepal, Balendra Shah, de 35 anys, va publicar un nou vídeo de rap. Com milions al Nepal, el vaig veure immediatament a YouTube.

Amb les seues ulleres Ray Bans característiques, el Sr. Shah va escriure un himne ardent i populista anomenat Jay Mahakaali que instava a la unitat nacional. Enrere va quedar la rectitud dels seus vídeos passats, en què va fer ràbia contra el poder. Les imatges eren de la campanya que va portar el seu partit, el Partit Rastriya Swatantra, a només dos escons d'una supermajoria parlamentària. “Balen! Balen! Balen!” els votants van corear mentre el candidat saludava des d'etapes improvisades, carrers plens de gent i el dors de camions plans. Aquesta va ser una declaració de victòria de l'home més poderós del país.

Cada vegada que vinc a Katmandú des de Toronto, em costa posar-me al dia amb el ritme frenètic del canvi aquí.

Durant la meua visita la tardor passada, el Nepal va quedar sorprès per la seua pròpia violència. Les atrocitats policials en una protesta de “Gen Z” el 8 de setembre i els atacs incendiaris generalitzats que van seguir s'havien cobrat almenys 77 vides. El govern estava en ruïnes. L'estat d'ànim del públic era desolador.

Quan vaig tornar després de les eleccions reeixides d'aquesta primavera, l'estat d'ànim era exuberant. Els millennials havien pujat al poder gràcies a la força del moviment Gen Z.

 Vaig veure clips del nou parlament prestant el jurament del càrrec en una sala indescriptible s'havia de fer-hi, ja que l'edifici del Parlament havia estat incendiat al setembre. La mitjana d'edat dels diputats era de 45 anys. El membre més antic del gabinet del Sr. Shah tenia 51 anys, i el més jove, 29.

Si la meua generació, la Gen X, havia envellit de sobte, va ser a causa de la nostra lleialtat desesperada als antics partits de persuasió liberals i d'esquerra del Nepal. Sabíem que eren tristos pel govern. Però els vam veure sacrificar tots per portar la democràcia al Nepal el 1990. Ens vam unir a ells per salvar la democràcia de l'assalt de l'extrema esquerra durant una insurrecció maoista de 10 anys que va començar el 1996, i per l'extrema dreta durant un cop militar de l'últim rei del Nepal el 2005.

A través d'aquestes i altres rupies, els partits d'esquerra/liberal van promulgar una constitució el 2015 que va convertir el Nepal en una república democràtica federal laica i inclusiva.

Des de la seua fundació el 2022, el partit de conservadors autodenominats del Sr. Shah es va oposar a la federació canadenca de províncies fortes que aquesta constitució va establir. En canvi, preferien un poderós primer ministre executiu. En el seu primer dia al càrrec, el gabinet va publicar un pla ambiciós que incloïa consultes de tots els partits sobre possibles esmenes constitucionals.

També va prometre una reforma mitjançant solucions tecnològiques i no tecnològiques, inclosa una erupció d'arrestos sensacionalistes que va veure KP Sharma Oli, el primer ministre durant el moviment Gen Z, portat a la custòdia policial per càrrecs d'homicidi involuntari.

No tothom va aplaudir aquestes mesures populistes. L'informàtic Dovan Rai parlava de la manipulació de les xarxes socials molt abans del moviment Gen Z, que es va unir en una plataforma de jocs quasi anònima, Discord. El Sr. Shah i el seu partit deuen gran part de la seua victòria electoral al seu desplegament intel·ligent de les xarxes socials abans i després d'aquest moviment. Quan vaig veure la senyora Rai escriure a Facebook que veia “una visió d'un aspirant a feixista,” al nou primer ministre, la vaig conèixer per preguntar-li si podia analitzar l'espectre del tecnofeixisme al Nepal.

“Sempre hi ha hagut un anhel per a un dictador benèvol aquí, va explicar la Sra Rai. Si l’extrema dreta no podia emergir fins ara, era perquè eren tan mediocres com les forces democràtiques del país. Van desenvolupar una nova experiència durant el moviment Gen Z extremadament en línia.

La senyora Rai va sostenir que l'extrema dreta havia fet “guerra psicològica” a la democràcia del Nepal cremant els seus símbols durant aquest moviment. Fins i tot abans que el Sr. Shah prengués el càrrec enmig d'un espectacle religiós discordant, creia que el seu govern podria, i marcaria, l'autoritarisme: “Fonamentalisme hindú suau, feixisme suau.” Només calia mirar a través de la frontera a l'Índia de Narendra Modi per exemple.

Aquest avís em va inquietar. El Sr. Shah i el seu partit eren ineludibles a TikTok, que consumeix gairebé el 40 per cent de l'ample de banda disponible del Nepal. A les tertúlies, als parcs, als temples, vaig veure gent actuant davant de les seues càmeres telefòniques, intentant produir vídeos virals. I em vaig adonar que el discurs públic del país no s'estava produint en la realitat, sinó en fòrums d'internet de gent que ha deixat de llegir, amb memes, notícies falses o modificades per l'IA tot mesclat en un femer.

Les meues angoixes es van alleujar una mica després de trobar-me amb l'estudiós i activista de la Universitat de Toronto Sabin Ninglekhu, qui va veure els perills de la política populista. El partit del Sr. Shah contè diverses faccions, va dir. La de Shah és la més popular. Un altre està encapçalat pel carismàtic, encara que èticament roïn, president del partit, Rabi Lamichhane, que actualment lluita contra múltiples càrrecs de frau als tribunals. Una tercera està formada per celebritats i influencers.

Ninglekhu manté l'esperança en altres dues faccions més. Una formada per joves activistes que assoliren protagonisme en una plataforma anticorrupció. I la dels professionals al gabinet de Shah, que amb doctorats, màsters i una sèrie d'altres titulacions, representen el govern més educat de la història del Nepal.

Els propers mesos revelaran quina marca de conservadorisme perseguirà el mateix Sr. Shah, i la resta del seu partit, al poder. Mentrestant, la societat civil ha de mantenir-se atenta per protegir les llibertats del Nepal.

Ja ho feia. Menys d'un mes després del mandat del nou govern, els líders del moviment Gen Z ja denunciaven els seus primers excessos. Els mitjans també informaven sense por, actuant com a vigilants. I els escriptors escrivien, els pintors pintaven i els cantants cantaven en l'esperit tradició d'oposar-se a la injustícia social i política.

En una nit plujosa vaig entrar en un teatre ple de gent per veure la poeta Ujjwala Maharjan llançar un nou vídeo de rap. El seu títol, Apwoh Misa, es tradueix en “Girls Who are Extra.” La Sra. Maharjan i els seus col·laboradors artístics van rapejar, recitar i cantar en anglès, nepalí i la llengua materna de la Sra. Maharjan, el newari, instant a les nenes i dones a exigir més del que la societat els permetia.

Aviat van fer cantar el públic: “Gimme extra extra!”

Em va despertar el feminisme alegre que es mostra. També em va emocionar la història del viatge de la senyora Majarjan al rap. En créixer a la comunitat indígena Newar, la Sra. Maharjan parlava una forma vernacular popular de Nepal-bhasa a casa. La llengua de la literatura, en canvi, era culta. La senyora Maharjan va trobar la seua veu només després de trobar-se amb els rapers de Filadèlfia mentre estudiava a la Universitat de Pensilvània.

I així estava aquí, rapejant en llengua vernacla a favor de l'alliberament:
Ara estic reclamant el meu espai
gimme extra extra
Aixecar la veu en veu alta
gimme extra extra
Això, vaig pensar, és el que fa el rap. Lluita contra el poder.
Em vaig unir a la multitud per cantar la tornada festiva:

gimme extra extra!!"