Xicotet repàs a pel·lis de Bollywood de 2025
Enguany he vist poques pel·lis de Bollywood, així que recull allò que ha dit "la crítica especialitzada" en diferents mitjans (enllaços abaix). A més una versió restaurada d'In Which Annie Gives It Those Ones, la pel·lícula de 1989 de l'autora i activista Arundhati Roy sobre l'angoixa i l'ambició estudiantil, es projectarà al Festival de Cinema de Berlín 2026 com a part del segment Berlinale Classics. Podeu mirar-la ací.
Mrs. és un drama social basat en la novel·la The great Indian Kitchen protagonitzat per Sanya Malhotra (foto) com a Richa, una dona recentment casada que lluita amb les normes antiquades a casa dels seus sogres que encara pateixen centenar de milions de dones. Tot i que és una ballarina clàssica qualificada, la seua vida queda atrapada des del dia següent del casament en una feina de cuina interminable i en tasques domèstiques ignorades. La pel·lícula mostra com la feina dura de les dones a casa és ignorada i menyspreada pel masclisme heteropatriarcal que no mou un dit a casa. Al final, Richa mana al moniat del seu marit a pastar fang i reconstrueix la seua vida com a professora de dansa independent.
És la que més em ha agradat enguany, es pot fer millor? Sí, el 2021 eixí una versió en malaiàlam, és deia com la novel·la, on mostraven la minuciosa preparació de la gastronomia casera, el ritme frenètic de les feines de la llar, i la soledat de les dones explotades en casa dels 'inlaw'. Podeu veure-la en youtube ací.
Aap Jaisa Koi
(algú com tu) és una comèdia romàntica dramàtica protagonitzada per R.
Madhavan i Fatima Sana Shaikh, dirigida per Vivek Soni i produïda per
Dharmatic Entertainment de Karan Johar. La pel·lícula explora un romanç
de maig a desembre entre un professor de sànscrit reservat i una
instructora de francès d'esperit lliure, que tracta sobre les relacions
modernes, la igualtat i les expectatives socials.
Altra pel·li que ens parla de dones que van per lliure però acaben
en la gàmia, no s'entén perquè Madhu, la prota, acaba amb un senyoro
verge i avorrit. Mostra els llocs comuns i prejudicis sobre indis del
nord i bengalís, en una Kolkata de photoshop, mig vuida i neta.
Homebound,
de Neeraj Ghaywan, va tornar a situar el cinema indi a l'escenari
mundial. Es va estrenar a Cannes a la secció Un Certain Regard. Produït
executivament per la llegenda de Hollywood Martin Scorsese, el drama
social també és la candidatura oficial de l'Índia als Oscars per ara a
la llista de 15 finalistes.
Protagonitzada
per Ishaan Khatter, Vishal Jethwa i Janhvi Kapoor, la pel·lícula està
basada en un article escrit per Basharat Peer per a The New York Times.
Segueix la història de dos amics de la infància en un poble del nord de
l'Índia, que s'esforcen per aconseguir una feina a la policia
governamental.
La
he vista, no és un film redó (és llarga i té tics d'òpera prima tot i
que no ho és), però explica com funciona el sistema social de castes,
subcastes, classes i religions.
Haq
explica una història extremadament rellevant, que es percep com urgent i
necessària. Inspirada en fets reals, la pel·lícula és una versió
ficcionada i dramatitzada de la història explicada al llibre 'Bano:
Bharat Ki Beti', escrit per Jigna Vora. La pel·lícula és una recreació
emocional del cas històric de Shah Bano que va sacsejar l'Índia a la
dècada de 1980, i retrata la controvertida demanda de pensió alimentària
on el Tribunal Suprem va fallar a favor de les dones musulmanes
divorciades. La visió de Suparn S Varma és clara: vol recordar-nos que
les històries personals sovint poden fer ressò de veritats socials
profundes. El resultat és una pel·lícula que es percep com a urgent i
profundament commovedora. Amb Yami Gautam i Emraan Hashmi al capdavant,
'Haq' es converteix en un drama social poc comú que aconsegueix
mantenir-se captivador sense tornar-se mai moralista. És una història
elaborada amb contenció, empatia i un tranquil sentit de propòsit.
La he vista, la direcció d'art és de tele novel·la xarona. Paga la pena veure-la per conèixer la història.
The Mehta Boys drama debut com a directora de Boman Irani. Protagonitzada per Boman Irani i Avinash Tiwary, la pel·lícula explora una tensa relació pare-fill a mesura que afloren emocions no resoltes durant una inesperada estada junts de 48 hores. Escrita per Boman Irani i Alexander Dinelaris Jr., la història s'endinsa en el conflicte generacional, el dol i la reconciliació emocional.
Dhoom Dhaam (pompa i espectacle) és una comèdia romàntica d'acció. Protagonitzada per Yami Gautam Dhar i Pratik Gandhi, la pel·lícula segueix una parella de matrimoni concertat la nit de noces de la qual es torna caòtica quan uns matons irrompen a buscar algú anomenat "Charlie". El que segueix és una persecució nocturna salvatge per Mumbai, on es revelen secrets, s'inverteixen els rols i el duo desigual ha d'unir forces per sobreviure.
Les seqüeles solen reproduir tòpics familiars o aposten pel factor nostàlgia. Dhadak 2 tria l'evolució. És més políticament conscient, més emocionalment complexa i molt menys romàntica sobre la rebel·lió. L'amor encara importa, però la supervivència importa més. Aquesta honestedat dóna pes a la pel·lícula.
Dhadak 2, de Shazia Iqbal, porta el pes del llegat i el pes de les expectatives, però aconsegueix sortir amb èxit en ambdós aspectes. Adaptada del drama tàmil Pariyerum Perumal de Mari Selvaraj del 2018, la pel·lícula no intenta un remake fotograma a fotograma. En canvi, refà el material original en una versió bollywoodiana, mantenint la claredat ideològica alhora que s'adreça a un públic general.
Dhadak 2, de Shazia Iqbal, porta el pes del llegat i el pes de les expectatives, però aconsegueix sortir amb èxit en ambdós aspectes. Adaptada del drama tàmil Pariyerum Perumal de Mari Selvaraj del 2018, la pel·lícula no intenta un remake fotograma a fotograma. En canvi, refà el material original en una versió bollywoodiana, mantenint la claredat ideològica alhora que s'adreça a un públic general.
Marcant el debut del cineasta Rohan Parashuram Kanawade, el drama en marathi Sabar Bonda és una narrativa rural queer semiautobiogràfica modelada pel dol. La pel·lícula segueix Anand (Bhushaan Manoj), un empleat d'un centre d'atenció telefònica amb seu a Mumbai que torna al seu poble ancestral per a un període de dol de deu dies després de la mort del seu pare.
Els rituals rígids, combinats amb expectatives tàcites al voltant del matrimoni, formen el teló de fons del conflicte intern d'Anand. La reconnexió d'Anand amb el seu amic de la infància Balya (Suraaj Suman) forma el nucli de la narrativa. Rodada en 4:3, la pel·lícula gaudeix d'un ritme tranquil i d'uns fotogrames acuradament compostos per explorar la història d'amor de dos homes a l'Índia rural.
Els rituals rígids, combinats amb expectatives tàcites al voltant del matrimoni, formen el teló de fons del conflicte intern d'Anand. La reconnexió d'Anand amb el seu amic de la infància Balya (Suraaj Suman) forma el nucli de la narrativa. Rodada en 4:3, la pel·lícula gaudeix d'un ritme tranquil i d'uns fotogrames acuradament compostos per explorar la història d'amor de dos homes a l'Índia rural.
Jugnuma, de Raam Reddy, protagonitzada per Manoj Bajpayee, és una faula moderna sobre la pertinença. Ambientada en un pintoresc poble de l'Himàlaia, la pel·li ofereix una exploració matisada del debat sobre la propietat de la terra, la immigració i els privilegis, ja que el medi ambient mateix sembla girar-se en contra dels humans.
La història gira al voltant de Dev (Manoj Bajpayee), un propietari la vida pacífica del qual es veu alterada quan els freqüents incendis destrueixen els seus pomerals. La compostura de Dev comença a esquerdar-se. Els habitants del lloc xiuxiuegen sobre negligència; els funcionaris del govern, en lloc d'oferir solucions, provoquen el malestar. Malgrat l'abundància de metàfores, Raam no subratlla el seu missatge amb diàlegs ni exposicions. El poder de la pel·lícula rau en la seua moderació. L'actuació de Bajpayee és una classe magistral per transmetre emocions a través del silenci.
La història gira al voltant de Dev (Manoj Bajpayee), un propietari la vida pacífica del qual es veu alterada quan els freqüents incendis destrueixen els seus pomerals. La compostura de Dev comença a esquerdar-se. Els habitants del lloc xiuxiuegen sobre negligència; els funcionaris del govern, en lloc d'oferir solucions, provoquen el malestar. Malgrat l'abundància de metàfores, Raam no subratlla el seu missatge amb diàlegs ni exposicions. El poder de la pel·lícula rau en la seua moderació. L'actuació de Bajpayee és una classe magistral per transmetre emocions a través del silenci.
En lloc d'imaginar la IA com un malson llunyà, Humans in the Loop la situa directament en el present. La pel·lícula d'Aranya Sahay planteja preguntes sobre la responsabilitat, el treball i l'empatia en un món automatitzat.
Protagonitzada per una dona que treballa en un centre rural d'anotació de dades a l'Índia, Humans in the Loop explora l'ètica i les desigualtats inherents als sistemes d'aprenentatge automàtic.
Protagonitzada per una dona que treballa en un centre rural d'anotació de dades a l'Índia, Humans in the Loop explora l'ètica i les desigualtats inherents als sistemes d'aprenentatge automàtic.
No hi ha res d'educat a Bison, de Mari Selvaraj. És crua, abrasiva i sovint inquietant. Un drama esportiu que no segueix les regles del gènere, Bison explora la història de Kittan (un Dhruv Vikram increïblement impactant), un jove de la zona rural de Tamil Nadu que vol representar l'Índia als Jocs Asiàtics. Tanmateix, els realistes sociopolítics que l'envolten tenen altres plans per a Kittan.
Rodada de manera impressionant i moralment complexa, Bison és un drama esportiu on la supervivència importa més que la victòria. La veritable heroïna de la pel·lícula és la muntadora Sakthi Thiru, que et deixa sense alè i emocionalment esgotada. Inspirada en la història de Manathi Ganesan, guanyador del premi Arjuna, Bison també és obertament política i no s'allunya d'abordar les realitats de la violència contra les "castes baixes".
Rodada de manera impressionant i moralment complexa, Bison és un drama esportiu on la supervivència importa més que la victòria. La veritable heroïna de la pel·lícula és la muntadora Sakthi Thiru, que et deixa sense alè i emocionalment esgotada. Inspirada en la història de Manathi Ganesan, guanyador del premi Arjuna, Bison també és obertament política i no s'allunya d'abordar les realitats de la violència contra les "castes baixes".
Abhishek Banerjee i Shubham Vardhan interpreten dos germans en una missió per trobar un nen desaparegut a la pel·lícula de thriller i crim Stolen. Dirigida per Karan Tejpal, ens ofereix una visió del cor de l'Índia moderna.
Stolen prospera en un laberint de violència de masses, sistemes corruptes, robatori de nadons i arenes movedisses morals. La tensió central de la pel·lícula prové de la col·lisió de dues Índies: el privilegi aïllat dels germans i la brutal realitat del cor de l'Índia on estan atrapats. Poques pel·lícules d'aquest any van confiar tant en el silenci o el van utilitzar amb tanta eficàcia.
Stolen prospera en un laberint de violència de masses, sistemes corruptes, robatori de nadons i arenes movedisses morals. La tensió central de la pel·lícula prové de la col·lisió de dues Índies: el privilegi aïllat dels germans i la brutal realitat del cor de l'Índia on estan atrapats. Poques pel·lícules d'aquest any van confiar tant en el silenci o el van utilitzar amb tanta eficàcia.
En tant que series de tv, el Telegraph publica: "L'any 2025 va veure el
retorn de diverses sèries índies preferides pels fans amb seqüeles molt
esperades. Mentre que algunes ens van conquerir el cor, moltes altres
ens van deixar amb ganes de més. Enmig de l'enrenou al voltant de Pataal
Lok i The Family Man, l'any també va oferir algunes sèries originals
discretes. Des dels passadissos claustrofòbics de la presó de Tihar fins
a una habitació d'alberg encantada a Delhi, des d'un assassinat que va
sacsejar la nació fins a un poble lliure de crim a Bihar, aquestes
sèries van explorar històries arrelades a l'Índia." Recomana: Black
Warrant, The Hunt: The Rajiv Gandhi Assassination Case, Khauf, Dupahiya i
Black, White & Gray – Love Kills.
fonts:
https://www.filmibeat.com/top-listing/year-ender-2025-10-best-bollywood-movies-to-watch-on-netflix-prime-video-jiohotstar-others-2-6563.html
https://www.telegraphindia.com/entertainment/black-warrant-khauf-and-three-other-web-shows-that-stole-our-hearts-in-2025-photogallery-prnt/cid/2140456?slide=1
https://www.telegraphindia.com/entertainment/homebound-jugnuma-dhadak-2-and-five-other-best-indian-films-of-2025-photogallery/cid/2140444?slide=1
https://timesofindia.indiatimes.com/entertainment/hindi/movie-reviews
Comentaris