Pel·lis i música nepalesa del 2025

 Us traduïsc l'article de la Reeva Khanal, becària (de la genZ) al diari The Katmandú Post  (l'edifici del qual va ser cremat durant les protestes de la genZ). No he vist cap de les pel·lis i las cançons són roines, però per saber allò que hi agrada. Jo recomane les cantautores ani choying drolma, ankita pun, bakemono gurung, bartika eam rai, bimala limbu, diva adhikari, ekaya, jhuma limbu, melina rai, monika thapa, nirjara lama, rachana dahal, sweta poudel, trishna gurung i sobre totes la mare del punk d.i.y. sareena rai i bandes i cantants com ara amit jung, arthur gunn (dibesh pokarel), bikyy karki, bipul chettri, cadenza collective, cultivation, gauley bhai, karma band, kutumba, lochan rijal, nepathya, night, prakash dutraj i ulto pulto.


  "Imagineu-vos això: esteu navegant per Facebook en una tarda d'hivern i la pantalla està inundada de clips de pel·lícules que aposten per premis, les llistes de reproducció d'himnes de protesta dominen el vostre feed i els memes sobre la rebel·lió juvenil i la política us mantenen connectats. Això resumeix la cultura pop nepalesa el 2025, un any en què l'entreteniment es va confondre amb l'activisme, la política i l'expressió social.

El 2025 va ser un any en què el cinema nepalès va lluitar amb la identitat, equilibrant les fórmules comercials i l'experimentació cinematogràfica.

"Anjila" va ser una de les pel·lícules més comentades d'aquest any. Dirigida per Milan Chams i basada en la vida d'Anjila Tumbapo Subba, la portera de la selecció nacional femenina de futbol del Nepal, va obtenir una àmplia estrena tant al Nepal com a tot el món. Fins i tot va ser seleccionada com a candidata del Nepal als Oscars, però això va provocar un debat acalorat dins de la indústria. Els cineastes van qüestionar públicament la justícia del procés de selecció, demanant una avaluació transparent i una supervisió independent de les propostes als Oscars en lloc de decisions opaques.

 Una altra pel·lícula que va crear un gran enrenou va ser "Oonko Sweater", un drama social ambientat als turons orientals del Nepal. Dirigida per Nabin Chauhan i produïda per Artmandu Nepal, la pel·lícula va explorar la connexió humana a través de les divisions culturals. Les fortes actuacions de Bipin Karki i Miruna Magar, juntament amb cançons populars com "Phool", van ajudar Oonko Sweater a tocar la fibra sensible del públic i la crítica. Estrenada el 9 de maig, va arribar a recaptar més de 100 milions de rupies, demostrant que les històries amb els peus a terra i impulsades pels personatges encara tenen un lloc al cinema nepalès.

 El moviment de la Generació Z al setembre va interrompre la indústria cinematogràfica nepalesa, obligant a ajornar diverses estrenes i a aturar les projeccions. "Abhimanyu: Chapter1", originalment prevista per al 12 de setembre, es va ajornar fins al 29 de setembre i posteriorment es va reprogramar a causa dels disturbis i les fortes pluges.

 De la mateixa manera, "Jaari 2: Song of Chyabrung", la tan esperada seqüela de l'èxit del 2023 "Jaari", s'havia d'estrenar el 19 de setembre, però es va retardar com a conseqüència directa de les protestes nacionals i va reprendre la seva estrena només el 7 de novembre de 2025, després que les condicions s'estabilitzessin.

Les seqüeles i les pel·lícules d'arrel cultural van continuar tenint un bon rendiment. Dirigida per Upendra Subba (poeta, escriptor, cantant i director), la pel·lícula va recaptar uns 61,94 milions de rupies (mig milió d'euros), amb 206.239 entrades venudes.

Més enllà de les dates d'estrena, les pel·lícules que ja s'estaven projectant als cinemes també van sentir l'impacte. Títols com "Koshēdhunga", "Gunyo Cholo" i "Mohar" van veure interrompudes o reduïdes les seues estrenes a mesura que les sales de cinema tancaven i van veure una reducció dràstica del públic durant els pics de disturbis i els tocs de queda nocturns.

La comèdia dramàtica "Magne Raja" (inicialment prevista per a l'estrena el 22 d'agost) finalment va arribar a les pantalles abans de les protestes, oferint al públic un contrapunt més lleuger al clima cultural i polític, que d'altra banda era tens.

Els llançaments de Dashain van portar una barreja de tons i gèneres al públic. Pel·lícules com ara "Balidan" van intentar narratives patriòtiques i socials, mentre que "Maitighar" va oferir un drama familiar imbuït de reflexió cultural. "Hari Bahadur Ko Jutta", dirigida pel veterà Hari Bansha Acharya, va combinar l'humor amb crítiques subtils a les divisions socials i de classe.

Els thrillers d'acció i venjança també van deixar la seva empremta. "Pitambar", protagonitzada per Pradeep Khadka i Saugat Malla, va oferir una narrativa de venjança tensa que va mostrar actuacions fortes i seqüències d'acció ambicioses, cridant l'atenció per la seua expansió dels límits del gènere.

Mentrestant, "Paran", dirigida per Deepak Acharya "Kaku", es va convertir discretament en una de les favorites de les masses per la seua narrativa en capes i ressonància emocional. Estrenada el 31 d'octubre, va vendre 569.754 entrades i es va convertir en la pel·lícula nepalesa més taquillera del 2025 fins ara. L'actor veterà Nir Shah va encapçalar el repartiment, amb Madan Krishna Shrestha en un paper secundari.

Els drames d'aventures romàntiques també van captar l'interès del públic. "Jerry On Top", dirigida per Suyog Gurung, amb 390.904 entrades venudes. La pel·lícula va estar protagonitzada per Anmol KC, Jasita Gurung i Aachal Sharma en els papers principals, juntament amb Bhuwan KC i Kedar Ghimire en papers secundaris.

De la mateixa manera, "Man Binako Dhan", dirigida i produïda per Tanka Budhathoki, va vendre 143.000 entrades. Ashok Darji, Tanka Budhathoki i actors com Rabindra Jha, Buddhi Tamang, Saroj Khanal, Bhola Sapkota i Nita Dhungana van aparèixer en papers clau.

Des de drames rurals i thrillers d'acció fins a comèdies satíriques, les pel·lícules nepaleses del 2025 van entretenir alhora que van generar converses, van reflectir la societat i van donar forma al panorama cinematogràfic en evolució.

Música nepalesa el 2025: virals, tendències i moments culturals

La música nepalesa del 2025 va ser una barreja de creativitat i compromís cultural, que va abastar carrers, plataformes de streaming, bandes sonores de pel·lícules i folk-pop. Durant les protestes de setembre liderades per la Generació Z, la música es va convertir en un llenguatge de ràbia, esperança i reconeixement nacional, que va ressonar a través de les protestes, les xarxes socials i les transmissions en directe.

Al centre d'aquest paisatge sonor hi havia "Gau Gau Bata Utha" de Nepathya (la banda veterana més popular del Nepal, fan folk-rock). Tot i que tenia dècades d'antiguitat, la cançó va ressorgir com un crit de guerra per a una nova generació, es va reproduir a través d'altaveus a Maitighar Mandala i es va difondre àmpliament en vídeos de protesta. El seu cor, que cridava la gent a aixecar-se de cada poble, es va sentir estranyament rellevant el 2025, demostrant que la música tradicional pot recuperar la urgència quan la història es repeteix.

Al seu costat, "Nepal Haseko" de Balendra Shah (Balen, raper i alcalde populista de Katmandú) va guanyar una visibilitat renovada. La cançó va trobar un nou significat durant les protestes, circulant en reels, imatges de la marxa i recopilacions en línia. El seu toc polític el va convertir en un himne de protesta digital, especialment entre els joves urbans familiaritzats amb l'estil neoliberal de Balen.

A part de l'activisme, els artistes convencionals van donar forma a la música nepalesa el 2025. Durgesh Thapa va seguir destacant, barrejant èxits virals amb folk-pop. El seu llançament de finals del 2024, "Dushman Hereko Herai", va mantenir el seu impuls, superant els 152 milions de visualitzacions a YouTube i apareixent àmpliament en casaments, autobusos, xarxes socials i mems. (sona a Bollywood 2000's)

"Jaane Bhaye Jam Maya" va aparèixer a la llista de tendències de YouTube, acumulant ràpidament milions de visualitzacions. El seu enganxós ganxo folk-pop es va estendre per zones rurals i urbanes, consolidant Durgesh com un dels músics més comentats de l'any i provocant debats sobre la viralitat versus el mèrit artístic.

No totes les cançons es basaven en les tendències virals per ressonar. «Ma Ta Dhale Dhale», una cançó folk-pop, va seguir sent un element bàsic durant les temporades de Teej i festives, mantenint la seua popularitat des de finals del 2024, i va continuar el seu impuls durant la segona temporada de la Lliga de criquet del Nepal. «Jun Na Heri» també va captar l'atenció amb el seu to optimista i juganer, circulant constantment en reels i vídeos curts, demostrant que una cançó no necessita el domini de les llistes per influir en els hàbits d'escolta.

Entre els llançaments més tranquils i introspectius, va destacar «Radha» de Swoopna Suman. Allunyant-se lleugerament del seu estil pop urbà, Radha va adoptar un so inspirat en el folk i una imatgeria rural. La cançó va superar 39 milions de visualitzacions a YouTube i va guanyar força a través de versions acústiques, interpretacions personals i apreciació lírica en lloc d'una viralitat fugaç impulsada per les tendències.

L'any també va mostrar un cicle de llançaments creatius en tots els gèneres. «Maya Ma», de Purna Rai i Dajubhaiharu, va explorar l'esforç mutu en les relacions a través d'un videoclip històric visualment ric, mentre que «Timi Bhaye», de Rachana Dahal, amb Dmriti, va combinar el romanç amb una instrumentació en capes al seu àlbum Janmadaag.

Temes de pel·lícules com «Kafle», d'«Oon Ko Sweater», interpretada per Jhuma Limbu i Sujan Chapagain, van superar ràpidament milions de visualitzacions, demostrant com la narració d'històries pot amplificar l'abast d'una cançó. Temes d'alta energia com «Babal», una col·laboració de rap de Nawaj Ansari, Sisan Baniya i OMG Spark, es van fer virals a TikTok i YouTube, reflectint la creixent visibilitat del hip-hop al Nepal.

Comentaris