Tara School Calcuta a punt d'enderrocament

Ens arriba la triste notícia des de Howrah. La pitjor. Mentre l'escoleta lluitava per la supervivència els dons de la finca l'han venuda a un constructor i és que ja fa anys que es notaba que la gentrificació havia arribat fins i tot a un barri paupèrrim com és Pilkhana.

El col·legi va ser gestionat fins als noranta per "Françoise Laborde" un dels dos frares francesos en qui Dominque Lapierre va basar el seu protagonista de "La ciutat de la alegria" (l'altre Gaston Dayanand ). La finca va ser donada per un terratinent del barri a Seva Sangh Samiti la organització social que va fundar Laborde amb treballadors socials locals en 1967 en Howrah, la ciutat dormitori de Calcuta, a l'altra vora del rio Hoogly.

Després de anys de bonança, els fons que venien de França van minvar i el col·legi va quedar infrautilitzat (no més per un aula de massatge)  i mig ensorrat. Ahí va arribar "Amigos de Tara" una ONG espanyola que posar en marxa l'escoleta i fer una gran labor social durant 12 anys.

Quan "Amigos de Tara" va deixar de funcionar a principi de 2017, alguns del professors van seguir amb la faena tot i que la manca de finançament feia que mols mesos no cobrasen i no tots els dies n'hi havia aliments per fer un dinar pels xiquet(e)s. Alguns antics amics ajudaven i també una xicoteta organització italiana.

Seva Sangh Samiti ha venut el terreny i les excavadores entraran prompte a fer un edifici d'oficines i apartaments. De fet no han entrat per que India també está en confinament social.

Godliva Lakra va ser la primera directora i pot ser l'última també. Està desesperadament cercant un lloc per continuar la labor, però els temps han canviat i sense diners no es va enlloc. Així de triste. Si algú voll ajudar tinc el compte del banc de la ONG. Puc donar-la per privat.

Post al dia després del pas del cicló Amphan, 20-v-2020, així va quedar l'escoleta: