Sis director(e)s de cinema indi a tindre en compte

Sis directors de Bollywood diferents.

Alguns cineastes estan arriscant-se i filmen històries no convencionals, que hauríeu de mirar per no caure en tòpics.

Traduit per merenguemilengue de l'angles (original d'Ankit Khadgi, publicat el 5 d'abril de 2020 al Kathmandú Post)

Per als cineastes aspirants, les pel·lícules no només serveixen de combustible creatiu, sinó que poden ser un mitjà per aprendre les complexitats i habilitats del procés de realització del cinema. Exemples de cineastes indis hàbils i reconeguts que han creat el seu propi món son Satyajit Ray, Guru Dutt, Vijaya Anand, Hrishikesh Mukherjee, Deepa Mehta i Shyam Benegal.
La hiper-comercialització de Bollywood ha afectat l’ofici cinematogràfic dels darrers anys, però hi ha alguns cineastes que arrisquen i posen històries poc convencionals.

Com que el 'confitament' proporciona molt de temps per veure pel·lícules, aquest és un bon moment per als afeccionats al cinema, aquí teniu algun(e)s cineastes inspiradors.

Anurag Kashyap

Cru, brutal, agosarat, sense filtres, l'estàndard del nou Bollywood mainstream, profunditza en històries que representen les realitats del món actual amb personatges complexos. Kashyap va començar la seva carrera com a guionista amb Ram Gopal Varma (qui ha perdut màgia amb el pas del temps), però només va ser reconegut el 2009, quan va aparèixer Dev-D, una adaptació actual d'una història clàssica d'amor 'Devdas' que va rebre apreciació tant de les masses com de la crítica.
Tot i això, va ser Gangs of Wasseypur (2012) que li va elevar al pedestal que gaudeix actualment. A més, amb la seva associació amb la sèrie 'Sacred Games' de Netflix, el treball de Kashyap és un bon exemple de com fer pel·lícules que exploren turbulències emocionals i les complexitats de la ment humana.
Millors obres de Kashyap: mentre que Gangs of Wasseypur i Dev-D són, sens dubte, les seves pel·lícules més apreciades, Black Friday (2007), No Smoking (2007) i Gulaal (2009) són excel·lents exemples de gran cinema.

Zoya Akhtar

La cançó "Gallan Goodiyan", que s'ha convertit en l'himne de festa per a casaments, es va rodar d'una sola vegada. Pel que sembla l'escriptora i directora de la pel·lícula, Dil Dhadakne Do, Zoya Akhtar la va filmar d'aquesta manera per fer-la d'allò més autèntica. Directora perfeccionista i dedicada, Akthar només ha fet quatre pel·lícules fins ara, però sempre amb èxit..
Les seves pel·lícules estan dissenyades de tal manera que els seus personatges i les trames arriben a tothom, fins i tot a qui té circumstàncies socioeconòmiques o contexts socials completament diferents. L’ús del subtext d’Aktar proporciona una altra gran lliçó, la majoria de les seves pel·lícules tenen escenes que transmeten emocionalment les emocions dels personatges, sense necessitat de diàleg. El seu estil ajuda als espectadors a busssejar profundament en les seves pel·lícules i els seus personatges.
Pel·lícules: Gully Boy (2019) i Zindagi Na Milegi Dobara (2011) van guanyar els premis nacionals i internacionals, però el seu debut Luck by Chance (2009) i Dil Dhadakne Do 2015 reflecteixen millor el seu estil.

Dibakar Banerjee

Els directors ja esmentats sempre apareixen a les llistes de millors realitzadors indis, però Dibakar Banerjee  encara no ha rebut el crèdit que es mereix. En la seva carrera de 14 anys a la indústria cinematogràfica hindi, ha dirigit nou pel·lícules (inclosos tres curtmetratges) que mostren la seva adaptabilitat. Intel·ligent, versàtil i experimental, les seves pel·lícules no solament participen, sinó que ofereixen al públic una experiència completa de visionat de pel·lícules. Banerjee elabora les seves històries abastant elements tradicionals que expliquen històries, juntament amb una estratificació complexa i una presentació complexa de qüestions senzilles però importants.
La seva filmografia mostra les seves habilitats d'escriptura, així com a presentar històries i problemes quotidians amb estil personal.
Pel·lícules a veure: Khosla ka Ghosla (2006), Oye Lucky! Lucky! Oye (2008), Shangai (2012) i Detective Byomkesh Bakshyi! (2015) són els seus millors treballs. Els seus últims curtmetratges produïts per Netflix Lust Stories (2018) i Ghost Stories (2020) mostren quant pot encaixar magistralment en format ràpid.

Vishal Bhardwaj

Si els premis Filmfare (els Oscars de Bollywood) tinguessin la categoria de guió millor adaptat, el cineasta Vishal Bhardwaj els hauria guanyat tots. Bhardwaj és conegut per les seves adaptacions de les tragèdies de Shakespeare: Macbeth, Othello i Hamlet, reanomenades Maqbool, Omkara i Haider respectivament. És lloable la seva capacitat per adaptar-los al context indi contemporani.
Bhardwaj no només és un respectat director, sinó que les partitures musicals que crea aporten un sentit a la seva història. Reflecteix la seva capacitat d'equilibrar tant l'estètica com les tècniques del cinema.
I, com que la literatura sempre ha estat font d’inspiració per a cineastes, la seva obra és un exemple de com adaptar les obres ja publicades a la pantalla amb matís.
Pel·lícules de Bhardwaj: A més de Maqbool, Omkara i Haider, Kaminey (2009) i Pataakha (2018) també haurien de ser a la vostra llista de 'must see'.

Ashwini Iyer Tiwari

Tot i que Ashwini Iyer Tiwari només té tres pel·lícules (en quatre anys), ja ha aconseguit una empremta en la indústria cinematogràfica india dominada per homes filmant narracions femenines. La seva pel·lícula de debut, Nil Battey Sannata (2016) és un relat acollidor d’una mare soltera que s’incorpora a l’escola de la seva filla cercant un futur millor. Les seves altres pel·lícules, Bareilly ki Barfi (2017) i Pangaa (2020), són igualment atractives i gratificants emocionalment, reflectint la seva capacitat per explicar històries senzilles de la vida amb impacte: no sempre cal tenir idees inquietants. Amb històries sense artificis d'una escriptura sincera, propera i sensible poden fer pel·lícules que brillen.

Vikram Aditya Motwane

Les pel·lícules de Vikram Aditya Motwane no han tingut èxit a taquilla, però la seva capacitat de fer-nos sentir els seus personatges és encomiable. Des del principi de la seva carrera, les seves pel·lícules han reflectit els seus intents d’entregar contingut de primer nivell al públic de l’Índia. Ja siga la seva pel·lícula de debut, Udaan (2010), o la seva darrera action movie Bhavesh Joshi (2018). Motwane no ha deixat mai de sorprendre al públic per la seva immersió creïble en els diferents temes de les seves pel·lícules.
El conflicte és un dels elements essencials de cada pel·lícula, que vincula la trama i condueix la història de forma encomiable, cosa que sempre fa que les seves pel·lícules siguen captivadores i emocionants.
A veure: si no heu vist Lootera (2013), segurament us falta una de les històries d’amor més boniques del cinema hindi. La pel·lícula Trapped 2017 també és obligatòria.