Coronavirus i les seves conseqüències pels més pobres de Nepal

José Díaz, fundador d'Educa Nepal, ens conta des de Hetauda, Nepal:

      "A Nepal portem amb mesures de confinament i distanciament social des del 23 de març. Com en Índia, aquestes mesures estan provocant situacions desesperades per milers o milions de famílies que vivien del jornal diari, treballant com a jornalers o portadors a la construcció, finques agrícoles, cantines, fàbriques de maons... que suposen el 70% de la població activa.

Kaman Sing i la seva família és un d'aquests casos. Viuen en Simaltar, el poblat on va començar el projecte de Educanepal, fa ja 19 anys. Kaman es dedica a treballar com a peó d'obra quan li surt feina a la ciutat propera de Hetauda. Això li suposa uns ingressos d'entre 40 i 60 euros al mes per mantenir la seva dona i els dos fills que li queden a casa (Nita, la seva filla gran, resideix en la nostra casa d'acollida). Abans d'arribar aquesta situació ja havíem de ajudar-los puntualment amb menjar per poder-se alimentar-se, i ara la situació s'ha agreujat al no poder sortir de casa per aconseguir el seu sosteniment.

Fa uns dies li vam fer entrega de menjar d'emergència, alguns calders i una escuma aïllant perquè no seguissen dormint a terra. Em va esglaiar el nivell de pobresa, la brutícia en els pocs trastos que tenen, i la mirada de la seva dona, que pateix algun trastorn mental i amb prou feines s'immutava davant la nostra presència, mentre es menjava un plàtan que li va lliurar un veí que ens va ajudar a descarregar els sacs d'arròs i mantes que portàvem. Tenim un pressupost d'uns 1.000 euros per a emergències i casos especials com aquesta família. En principi podem cobrir les necessitats bàsiques de 20 famílies durant un mes, però tenim constància que, exclusivament en aquest llogaret, hi ha unes 50 famílies en una situació similar.

Jo segueixo a la casa d'acollida intentant entretenir a les nenes amb classes d'anglès, cançons, teatre, tallers de creixement personal i cuidant del nostre hort i vaques. No són dies senzills per a ningú, però em sento privilegiat de poder menjar arròs, llenties i verdures cada matí i nit. Ara mateix hi ha molta gent que no té aquest plat de menjar, i la nostra tasca és intentar endur-se'ls fins que puguin tornar a guanyar-se el jornal. Al Nepal no hi ha menjadors socials, prestació per desocupació o un altre tipus d'ajudes. Estem nosaltres i altres ONG, intentant fer el que podem. Així que aquell que pugui permetre donar un cop de mà en aquests dies pot veure les diferents formes de col·laboració i número de compte en la nostra web.