aos vinte e três outonos apaixonei-me doze vezes e nem sempre pelas mesmas almas mas sobrevivi a um coração míope
Comentaris
Anònim ha dit…
Abril 74 (Lluís Llach)
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca, digueu-li que la vull però no puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cau de la sirena, allà enmig de la mar, jo l'aniria a veure, però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tant he estimat, si guanyem el combat.
Companys, si enyoreu les primaveres lliures, amb vosaltres vull anar, que per poder-les viure jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tant he estimat, quan guanyem el combat.
Anònim ha dit…
Compañeros, si sabéis dónde duerme la luna blanca, decidle que la quiero pero no puedo ir a amarla, que todavía hay combate.
Compañeros, si conocéis el cubil de la sirena, allí en medio del mar, yo lo iría a ver, pero todavía hay combate.
Y si un triste azar me detiene y me caigo al suelo, llevad todos mis cantos y un ramo de flores rojas a quien tanto he amado, si ganamos el combate.
Compañeros, si añoráis las primaveras libres, con vosotros quiero ir, que para poder vivirlas yo me he hecho soldado.
Y si un triste azar me detiene y me caigo al suelo, traed todos mis cantos y un ramo de flores rojas a quien tanto he amado, cuándo ganamos el combate.
Comentaris
(Lluís Llach)
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.
quiero pero no puedo ir a amarla,
que todavía hay combate.
Compañeros, si conocéis el cubil de la sirena,
allí en medio del mar,
yo lo iría a ver,
pero todavía hay combate.
Y si un triste azar me detiene y me caigo al suelo, llevad
todos mis cantos y un ramo de flores rojas a quien tanto he
amado, si ganamos el combate.
Compañeros, si añoráis las primaveras libres, con vosotros quiero ir, que
para poder vivirlas yo me he hecho soldado.
Y si un triste azar me detiene y me caigo al suelo, traed
todos mis cantos y un ramo de flores rojas a quien tanto he amado,
cuándo ganamos el combate.