Kollywood 2024

 Pel·lis d'èxit sense superestrelles: un any emocionant al cinema nepalés.

Durant molt de temps una superestrella era clau per a l'èxit d'una pel·lícula nepalesa, això va canviar el 2024.

Per a la indústria cinematogràfica nepalesa, el 2024 va ser un any encoratjador, tant per els films comercials com les pel·lis "d'autor". Algunes pel·lícules protagonitzades per actors que abans es limitaven a papers secundaris es van convertir en èxits desbocats, mentre que unes quantes pel·lícules "indies" van tenir una presència impressionant al cinema mundial.

Potser el més destacat de l'any cinematogràfic del Nepal és 'Purna Bahadur Ko Sarangi'. Dirigida per Saroj Poudel, la pel·lícula explicava la història d'un pare dalit, un joglar ambulant de professió, que fa tot el possible per garantir un futur brillant al seu fill.

Tot i que la pel·lícula podria haver semblat massa melodramàtica per a alguns, va fer plorar a molts. Va portar a les pantalles la professió desapareguda dels joglars ambulants i la pobresa i la discriminació de casta amb què s'enfronten. La pel·lícula es va convertir en la pel·lícula nepalesa més taquillera de la història, amb 492,5 milions de rupies a la taquilla, 4M euros.

El 2024, les pel·lícules nepaleses van atraure gent a les sales per primera vegada, diu Tripti Giri, director general de QFX Cinemas, la cadena de cinema més gran del país. "Molta gent de diferents llocs va visitar els teatres per primera vegada l'any passat", diu Giri. "Sembla que la popularitat de les pel·lícules nepaleses està augmentant". L'èxit de '12 Gaun', la projecció de la qual va coincidir amb la de 'Purna Bahadur' també ho demostraria.

Tot i que a principis d'any hi havia algunes pel·lícules populars notables, com la crua i poderosa "Boksi Ko Ghar" de Sulakshan Bharati, i la història tènue d'una família que s'ocupa de les ramificacions de la modernitat, "Gaun Aayeko Bato" de Nabin Subba, que va ser seleccionat al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2023, la indústria va guanyar impuls a la segona meitat.

"En un moment en què la popularitat de les sales de cinema sembla estar disminuint a la resta del món, la tendència sembla ser justament la inversa al Nepal", diu Prachanda Man Shrestha, distribuïdora i cineasta. "Això és sens dubte emocionant".

Durant molt de temps, es va pensar que les grans estrelles eren clau perquè una pel·lícula nepalesa assolisca l'estatus de superproducció. El que va fer especial l'any va ser que les pel·lícules que menys s'esperava que tinguessen èxit van robar el focus.

"El 2024 va ser un gran any tenint en compte l'èxit de les pel·lícules principals: 'Purna Bahadur Ko Sarangi' i 'Boksi Ko Ghar' es van convertir en èxits inesperats", diu Rajan Kathet, un cineasta seleccionat com un dels Talents de la Berlinale 2024.

Després d'haver interpretat principalment papers secundaris a actors com Dayahang Rai i Khagendra Lamichhane en pel·lícules com "Kabaddi Kabaddi", "Jaari" i "Dimaag Kharab", entre d'altres, Bijay Baral va assumir el paper d'actor principal a "Purna Bahadurko Sarangi". La seua sincera actuació com el personatge homònim va ressonar amb milions de nepalesos, i el risc que els productors van assumir va donar els seus fruits.

El 2024, el públic nepalí també va ser tractat amb algunes pel·lícules notables dirigides per actrius. Keki Adhikari va interpretar el personatge homònim a 'Boksi ko Ghar', mentre que el paper de Swastima Khadka com a dona de finals dels seus 20 anys que lluitava per trobar l'amor a 'Behuli from Meghauli' va guanyar elogis. Mentrestant, l'actuació de Thinley Lhamo a 'Shambhala' de Min Bahadur Bham va ser aclamada en diversos festivals internacionals de cinema.

Queda per veure si els girs estrella d'aquestes actrius canviarien el retrat de les dones a les pel·lícules nepaleses. De fet, un informe de Docskool de 2021 va mostrar que la representació de les dones a les pel·lícules nepaleses sovint es redueix a tres plantilles: com a proveïdores de plaer sexual (amants), calidesa (mares) i guardianes de la moral i la cultura (esposes).

Al llarg dels anys, les actrius nepaleses han realitzat nombroses actuacions inoblidables, en pel·lícules com 'Bulbul' i 'Aama', per citar de recents. No obstant això, poques vegades se'ls ofereix papers importants, ja que els creadors encara no confien en que les dones garantisquen l'èxit.

"Atès que les dones poques vegades se'ls atorguen papers centrals, o fins i tot qualsevol paper una vegada que arriben a una certa edat a la nostra indústria, no tenen més remei que crear-se papers per elles mateixes", diu Abhimanyu Dixit, cineasta i educadora de cinema, en referència al fet que 'Boksi Ko Ghar' va ser produït per la mateixa Adhikari i Khadka va coproduir 'Behuli from Meghauli'.

Mentrestant, la visibilitat internacional de les pel·lícules nepaleses també augmenta. Al costat de "Gaun Aayeko Bato", es van projectar nombroses altres pel·lícules nepaleses en festivals de cinema destacats d'arreu del món.

L'any va començar amb l'estrena de 'The Red Suitcase', dirigida per Fidel Devkota, que es va estrenar a la secció Horizons del Festival de Cinema de Venècia 2023. A través de la història de Dhane, la pel·lícula va portar a la pantalla la tràgica història dels treballadors migrants nepalesos que han mort a Qatar des del 2010 i les conseqüències amb les que viuen les seues famílies i comunitats.

'Shambhala' del director Bham va destacar com el primer llargmetratge nepalí que va entrar a la competició de la Berlinale i es va convertir en la primera pel·lícula del sud d'Àsia que ho va fer en tres dècades.

La pel·lícula segueix la Pema (interpretada per Lhamo), una dona en una relació poliàndrica a Upper Dolpa, mentre busca el seu marit, que no ha tornat d'un viatge comercial, i en el procés, es descobreix a si mateixa. Per la seua excepcional interpretació de Pema, Lhamo va guanyar el Premi Boccalino d'Oro al 77è Festival de Cinema de Locarno.

'No Winter Holidays' (Dhorpatan), un documental sobre dues coesposes que negocien els termes del compromís en un paisatge que exigeix ​​companyia per a la supervivència, va tenir la seua estrena mundial al Sheffield Documentary Festival 2023. Dirigida per Rajan Kathet i Sunir Pandey, la pel·lícula també va guanyar els premis AlterNativa Film Awards 2023. El fet que el documental s'exhibís durant un mes l'any passat indica un futur prometedor per als documentals nepalesos.

"Abans, el públic nepalés dubtava a visitar els cinemes per a pel·lícules qualificades d'"art i assaig", però aquesta mentalitat està canviant gradualment", diu Yangesh, escriptor, crític i expresident de la Film Critics' Society of Nepal.

Els cineastes estan creant pel·lícules que tracten qüestions com els drets de les dones, la discriminació de castes i més, a les quals els espectadors responen positivament. Tanmateix, bona part de la representació encara està profundament arrelada en estereotips.

Analitzant els èxits i fracassos de les pel·lícules l'any passat, una cosa va quedar clara: una pel·lícula convincent amb només un pòster i un tràiler no és suficient: la gent ha de saber per què vol invertir-hi.

"És important que la gent sàpiga què estàs oferint. Les pel·lícules que han anat bé l'any passat ho han fet. Sens dubte, veurem més pel·lícules nepaleses ser creatives en màrqueting i promoció en el futur", diu Kathet.

Tot i ser admirada i elogiada pels que la van veure, 'Sano Sansaar', dirigida per Siddhartha Pudasaini, no va poder atreure tanta gent per la manca d'aquest element crític. A més, el moment del llançament també va ser desavantatge per al seu èxit comercial, ja que va ser llançat durant l'època de les inundacions mortals a la Vall.

Quan mirem enrere, no es pot oblidar el viatge de Prakash fins a les seues arrels a l'episodi del canal de Youtube Herne Katha 'The Lost Years', que es va fer viral i va fer que tothom plorés. Les pel·lícules d'Herne Katha, senzilles però plenes d'empatia i profunditat, han fet que els documentals siguen accessibles als nepalesos comuns tant pel que fa a la plataforma com al contingut.

Una de les conclusions de l'any passat va ser que, tot i que les pel·lícules experimentals estan sortint del corrent principal, el públic nepalí encara s'atreu principalment a pel·lícules amb històries senzilles que reflecteixen la realitat de la nostra societat.

Tenint en compte el que les pel·lícules del 2024 van aportar a la indústria cinematogràfica nepalesa, serà interessant veure què tenen reservat els propers anys. S'espera amb il·lusió l'estrena de pel·lícules com 'Pooja, Sir' de Deepak Rauniyar, que va ser seleccionada en el 81è Festival Internacional de Cinema de Venècia dins la 'secció Orizzonti'; ‘Ek Mutthi Badal’ (My Share of Sky) de Sahara Sharma, que va guanyar el 2024 Hubert Bals Fund per a la postproducció; i 'Devi' de Subina Shrestha, que es va estrenar als Hot Docs del 2024 i va guanyar el premi Doc Edge.

Kathet, la cineasta, diu que l'èxit de pel·lícules com "Purna Bahadur Ko Sarangi" i "Boksi Ko Ghar" va demostrar que les pel·lícules no sempre requereixen un pressupost elevat i un repartiment d'estrelles grans per fer-ho bé. "Com a resultat, molts cineastes ara s'inspiren per tindre una oportunitat a la indústria", diu.

     Traduït de l'article de la Deepali Shrestha al Kathmandú post.